Test Daltonisme

La realització d’aquests tests de daltonisme és merament aproximativa i no exclou, de cap manera, la revisió per un òptic u oftalmòleg

 

Veus tots els números?

 

– SÍ: Molt bé.
– NO: També molt bé, però ets daltònic

 

Més proves: Per realitzar aquests tests, simplement, observar el dibuix amb cada ull per separat durant uns segons i dir que és el que es veu.

 

El subjecte “normal” veu el número 8

El subjecte daltònic veu el número 3

El cec al color no veurà cap nombre

 

 

 

 

 

El subjecte “normal” veu el número 2

El subjecte daltònic no veu cap nombre

 

 

 

 

 

El subjecte “normal” veu el número 5

El subjecte daltònic no veu cap nombre

 

 

 

Daltonismo 5 y 2

 

 

El subjecte “normal” veurà el número 5
El subjecte daltònic veurà un 2

 

 

 

IMPORTANT

– En realitzar aquest test de daltonisme, el monitor o pantalla en el què ho visualitzes pot condicionar els resultats. És a dir, els resultats poden variar segons la pantalla en què visualitzis el test (perquè cada pantalla presenta els colors de forma lleugerament diferent). Per tant, si els resultats que obtens no són coherents prova a realitzar el test en un altre dispositiu / pantalla.

– La llum ambiental (ja sigui natural o artificial) pot condicionar els resultats del test. Es recomana que hi hagi llum natural i que aquesta no incideixi directament sobre la pantalla ni hagi reflexos en la mateixa.

– Les imatges que trobaràs han estat digitalitzades i en aquest procés es pot haver produït una lleugera (o no tan lleugera) alteració del color. És per això que en aquest lloc web trobaràs diversos tests fets amb diferents escàners / digitalitzacions.

– El propòsit d’aquest lloc és donar-te una sèrie de test perquè tinguis una idea força exacta sobre si tens una visió cromàtica “normal” o bé ets daltònic / a.

 

 

A aquesta altra pàgina tens el test de Ishihara de 38 làmines, per si els vols consultar també.

 

>> TEST DE DALTONISME INVERS  <<

 

El vuit per cent dels homes pateixen una alteració cel·lular de la retina que els impedeix percebre els colors adequadament. Aquesta anomalia es denomina daltonisme i rares vegades afecta a les dones. En la retina es troben dos tipus de cèl·lules, cons i bastons, que fan possible la visió. Els primers són els responsables de la percepció dels colors.Terrace Waggoner, optometrista de Florida, Estats Units, explica que el defecte radica en els cons.

“Aquestes cèl·lules sofreixen una alteració genètica que impedeix percebre els colors en la forma convencional”

Cosa d’homes: Waggoner assenyala que el trastorn en la seva forma clàssica s’hereta com un tret recessiu lligat al cromosoma X. Per això, aquest patiment és pràcticament exclusiu del gènere masculí. Els homes només tenen un cromosoma X, mentre que les dones tenen dues. Si una dona rep un cromosoma X amb el tret de daltonisme, serà portadora de la malaltia, però no la presentarà perquè el seu altre cromosoma compensa el defecte.

“Un home sempre presentarà l’alteració, ja que el seu cromosoma X defectuós no pot compensar-se. Perquè una dona tingui daltonisme, els seus dos cromosomes X han d’estar afectats i, per a això, necessita que el seu pare sigui daltònic i la seva mare sigui portadora o bé daltònica”.

 

Deficiència vermell-verd

La categoria més àmplia i comuna de daltonisme és l’anomenada ceguesa vermell-verd, però això no significa que aquestes persones no poden veure els vermells o verds. Ells simplement tenen més dificultats per diferenciar entre ells. No tots els vermells i els verds són *indistinguibles. Seria molt fàcil per a algú amb una deficiència vermell-verda distingir entre un color verd clar i vermell fosc, per exemple. Depèn molt, almenys en part, la foscor dels colors. Si el vermell és aproximadament tan fosc com el verd, hi ha una major probabilitat que els colors es confonguin.

A més, existeix alguna evidència que les persones amb daltonisme vermell-verd vegin vermells i verds com a grocs, taronges i *beises. Això significa que els grocs, taronges i *beises es puguin confondre amb verds i vermells. Els colors menys afectats són els blaus.

 

Protanopia y protanomalía (deficiència de color vermell)

redx green blue Els receptors de color (cons) en els ulls de les persones amb *protanopia no són sensibles a longituds d’ona llargues (les del color vermell). Els vermells semblen més *beises i semblen ser una mica més foscos del que realment són. Els verds tendeixen a semblar-se als vermells. *Protanomalía és més suau que *protanopia, però el resultat final és similar. Encara que moltes persones amb *protanomalía poden distingir alguns vermells i verds, encara que no ho pot fer tan fàcil com una persona amb visió normal, i, com amb *protanopia, els vermells tendeixen també a més foscos.

Normal Protanopia
“NORMAL” PROTANOPIA

 

 

Deuteranopia y deuteranomalía (deficiència de color verd)

red greenx blue  *Deuteranopia i *deuteranomalía són les formes més comunes de daltonisme. Les persones amb aquestes condicions tenen cons que són sensibles a longituds d’ona mitjana (verda), però el resultat final és similar a la *protanopia, amb l’excepció que els vermells no es veuen tan fosc. *Deuteranomalía és menys greu de les dues condicions. Encara que els individus amb *deuteranomalía probablement no poden percebre els vermells i verds de la mateixa manera que ho pot veure la gent sense aquests problemes, sovint poden distingir entre les tonalitats de vermells i verds amb relativa precisió.

Normal Deuteranopia
“NORMAL” DEUTERANOPIA

 

Tritanopia (deficiència de color blau)

red green bluex *Tritanopia és molt menys comú que les altres categories esmentades anteriorment. *Tritanopia és la insensibilitat a les longituds d’ona curtes (els blaus). En general, els blaus i verds es poden confondre, però els grocs també es veuen afectats quant a que pot semblar que desapareixen o apareixen com a lleugers tons de vermell.

Normal Tritanopia
“NORMAL” TRITANOPIA

 

 

Bastó monocromátic o acromátic (sense color)

redx greenx bluex Aquest grup constitueix una minoria molt petita però extrema del daltonisme. Els cons dels ulls no són funcionals, per la qual cosa els bastons (receptors que només poden diferenciar entre clar i fosc) són l’única font d’informació visual. Les persones amb *acromatía no poden veure cap color. El seu és un món de color negre, blanc i tons de gris. Sovint tenen mala agudesa visual i té una aversió a la llum brillant. Est és l’únic grup pel qual el “daltonisme” és una etiqueta que s’ajusta, ja que tots els altres grups tenen la capacitat de veure una mica de color.

Normal Acromatia
“NORMAL” ACROMATÍA

Font: WebAIM. Traducció de Ángel Andrés Cabañero Resta

 

Genètica del daltonisme:

Els gens que codifiquen els pigments dels cons verd i vermell es troben en el cromosoma X, i el del blau, en el cromosoma 7. El cromosoma X està present dues vegades en les dones (XX), mentre que una sola en els homes (*XY). Un canvi (mutació) en aquest gen pot causar que no es formin els cons per a aquests colors. El caràcter d’aquestes mutacions és recessiu, això és, una dona necessita tenir els seus dos cromosomes X *mutantes per presentar daltonisme, mentre que un home, al sol tenir un cromosoma X, serà daltònic sempre que aquest sigui *mutante. A *ésto es deu la diferència en els percentatges d’homes i dones daltònics. El daltonisme és, per tant, una malaltia lligada al sexe (en el cas de *dicromatismos i *tricromatismos anòmals del vermell o el verd, els més freqüents). Segons això, un daltònic no tindrà fills que presentin la malaltia sempre que la seva dona no porti el gen *mutante. No obstant això, totes les seves filles portaran el gen sense presentar la malaltia. Finalment, la meitat dels fills homes d’aquestes sí que patiran l’anomalia. Les anomalies per al blau, en estar en el cromosoma 7, es donaran per igual en homes que en dones. El mateix passarà amb els *monocromatismos.

La forma més rara de daltonisme és l’anomenada malaltia de cons monocromàtics. Els qui la pateixen veuen el món en tons de blanc i negre. No obstant això, el daltonisme es presenta més freqüentment com a deficiències en la percepció dels colors.

Tipus de daltonisme:

-*Dicromàtics: aquestes persones tenen dos tipus de cons en comptes de tres. El patiment es classifica en *protanopes, individus insensibles roent intens, que representa un de cada cent homes, *deuteranopes, confonen les ombres de vermell, verd i groc i afecta a cinc de cada cent homes, i els *tritanopes, que són cecs al color blau i confonen les ombres de verd i blau, així com les de taronja i rosa.

– *Tricromàticos anòmals: és el grup més abundant de daltònics. Tenen tres tipus de cons, però perceben els tons dels colors alterats. Solen tenir defectes similars als daltònics *dicromáticos, però menys notables. Els daltònics poden sofrir certes limitacions segons el tipus de treball que desitgin exercir. Per exemple, el daltonisme és motiu d’exclusió en la selecció de pilots d’aviació i també pot destorbar el treball de persones que necessiten percebre canvis de coloració en el control de qualitat. Per desgràcia, el daltonisme és un patiment que no té cura. No obstant això, alguns pacients poden beneficiar-se de tractaments amb lents que incrementen el contrast entre els colors. Els anomenats lents *ColorMax es van dissenyar per incrementar la discriminació de colors que semblen iguals, són funcionals per a persones amb deficiències a distingir els colors vermell i verd, encara que, afegeix *Waggoner, no produeixen efecte en els altres tipus de deficiències. El daltonisme va ser descrit per primera vegada per John *DALTON,  qui, segons sembla, era incapaç de distingir el color de la seva toga. John *Dalton  (1766-1852):  químic anglès, nascut en *Eaglesfield (*Cumberland). Ocupa un lloc privilegiat en la història del pensament científic. Va portar al concepte de l’àtom del terreny qualitatiu de la filosofia al camp quantitatiu de la ciència. Va admetre que cada element químic posseïa la seva pròpia espècie d’àtom amb un pes característic i diferent del dels altres elements. Va descobrir la llei de la dilatació tèrmica dels gasos (1801), llei de les pressions parcials de mescles de gasos (1801), va anar el primer a anunciar la teoria atòmica sobre una base experimental (1802-1803). En 1803 va donar a conèixer una altra teoria sobre l’absorció dels gasos per l’aigua, on va incorporar la primera llista de pesos atòmics. Va introduir també uns sistemes de símbols químics bastant semblats als quals usaven els antics químics, mostrava el nombre d’àtoms de cada element que intervenia en la formació de la molècula de la substància. Resulta curiós pensar que en la guerra de Vietnam, l’exèrcit dels Estats Units va emprar, amb èxit, daltònics per distingir des dels seus avions els campaments camuflats del *Vietcong.

 

Més informació sobre el daltonisme: Un daltònic no distingeix bé la diferència entre alguns colors, especialment el vermell i el verd, si la il·luminació no és bona. El seu símptoma és la dificultat per comprendre la diferència entre diversos colors sense ser a causa de la mera confusió dels noms. La millor forma per detectar-la és utilitzant un test de colors, el que és aconsellable aplicar quan es tenen seriosos problemes per combinar els colors. No ocasiona alteracions greus en la vida diària, doncs d’acord a estadístiques, els daltònics no tenen major freqüència d’accidents de trànsit, ni major incidència en altres patologies oculars, assenyala el doctor García. Són problemes sense solució possible, encara que es fa necessària una primerenca detecció, per evitar en tant que sigui possible tant l’elecció de professions relacionades profundament amb el color, com per eliminar els possibles riscos que poguessin derivar-se del problema. De totes maneres cal aclarir que l’anomenat DALTONISME no és de cap manera una malaltia. Es tracta simplement d’una manera diferent de percebre els colors. Cal precisar, també, que el daltònic distingeix els colors, però té problemes per discriminar-los. A més, els daltònics desenvolupen una especial habilitat per distingir diferents intensitats de llum o de color.

 

>> TEST DE DALTONISME INVERS  <<

¿T’interessa el coaching? ¿Busques un coach?